dilluns, 8 de juliol del 2013

Els Santonja i les Exposicions



L' any 1833 Ferran VII mort sense descendència masculina i la seva dona la reina regent Mª Cristina deixa el tron de la monarquia espanyola a la seva filla Isabel II. En aquell moment Fco Xavier Santonja Bruguera pertany a la junta del gremi de galoners situat al carrer Volta de Sant Silvestre nº 5,i viu al carrer de la Bòria n, º5 amb la seva dona , la Mercedes Camprodón, procedent d'una família de velers originària de Sant Feliu del Llobregat.
Són anys bons per la economia, malgrat els problemes successoris de la corona espanyola que deriven en les anomenades guerres  Carlines. L'any 1844, Barcelona s'engalana per rebre la visita d'Isabel II, i es muntà una exposició a la llotja per mostrar-li a la futura reina, una mostra  de productes catalans. Els Santonja que ja portaven més de 70 anys a la ciutat, i que ja disposaven d'un nivell suficient de tecnificació, van exposar- hi els seus articles.


Tres anys més tard de l'exposició de la llotja, en Fco X Santonja tanca la casa del carrer de la Bòria i compra una finca del carrer Plateria nº 28-30, per posar una tenda i una petita fàbrica de l'ofici de galoner, al costat mateix de Santa Mº del Mar. El negoci li va bé, la finca consta de planta  baixa , on estan la tenda i el taller, i de quatre pisos en alçada. Barcelona viu en aquells temps les primeres vagues del tèxtil liderades per Josep Barceló, condemnat a mort l'any 1855. En Fco amplia el seu negoci de manera molt ràpida i compra una antiga fàbrica d'indianes de la família Canet situada al carrer Cortines al bell mig del barri de Sant Pere.

La ciutat  en plena expansió del sector del tèxtil proposa muntar una exposició amb molta més ambició que la  de la llotja de l'any 1844. Així que a l'any 1860 es presenta l'Exposició industrial i artística de Barcelona que tenia com a finalitat mostrar els productes fets al principat de Catalunya, amb l'assistència altre cop de la Reina Isabel II.





A les dues exposicions anteriors en van succeir unes quantes més. En primer lloc, i per ordre cronològic, l'Exposició universal de Londres


Originalment aquesta exposició estava prevista per a l’any ’61. La planificació va començar l’any 1858, però l’execució se’n va endarrerir per la guerra a Itàlia i la crisis. Finalment, contra tot pronòstic i amb un any de retard va començar la London International Exhibition.
El  Palau d'Exposició  va ser criticat per les seves enormes dimensions i va ser definit com a monstruós i lleig, no obstant això, aquesta  exposició mundial va fer una enorme contribució a la popularització del progrés tecnològic. Els sis milions de visitants també van assegurar que la exposició hagués  tancat amb uns guanys modestos.




Uns anys més tard, l'Exposició Universal de París, va inaugurar-se   l'1 d'abril de 1867 i es va clausurar el 31 d'octubre. Durant els set mesos de durada, l'exposició va ser visitada per 9.238.967 persones, inclosos expositors i empleats. Va ser l' exposició internacional més gran  fins aquell  moment, tant pel que fa a la seva magnitud com al propòsit del projecte. 








A l'any 1886 acaba el període anomenat “ la Febre d'or” que va suposar per la economia catalana un bon moment per fer diner fàcil i  ampliar els negocis. En Fco X Santonja Bruguera ja havia mort feia una colla d'anys, el 1874, i al front de la companyia el van succeir els seus dos fills, en Fcº de Paula i en Josep Santonja Camprodón,, regidor i sindic de l'ajuntament de Barcelona. La fàbrica del carrer Cortines i la botiga del carrer Plateria funcionaven a ple rendiment. La ciutat vivia un moment dolç: les obres de  l'eixample, l'il•luminació d'alguns carrers cèntrics, i el projecte de l'alcalde Rius i Taulet de fer una gran exposició per ensenyar al món tota aquesta transformació.



L'Exposició Universal va ser considerada un èxit, tant pel nombre de visitants com pel rendiment econòmic, i la projecció internacional que li va donar a Barcelona. A més, va ajudar a urbanitzar una gran zona de la ciutat. L'exposició, plantejada en un moment de depressió econòmica, després de la eufòria de la febre d'or,  va revitalitzar el sector de la construcció, i el nombre de visitants va proporcionar grans ingressos a tots els sectors de la ciutat. Econòmicament es considera l'Exposició de 1888 com el primer gran pas de l'economia catalana cap a l'europeïtzació.
La ciutat que havia començat amb unes modestes empreses familiars de indianes -teixits de cotó estampats-, en el segle XVIII, s'havia convertit en el motor que accionava la indústria tèxtil proveïdora d'Espanya.






La fàbrica de 23 telers moguts a mà, més endavant van instal.lar màquina de vapor, per fer cintes, galons, passamaneries i sedes, va participar a l'Exposició universal de Chicago. Com consta en el catàleg, els Santonja estaven especialitzats en cintes de seda i cotó de totes classes i amplades, així com en etiquetes per a sastreria, camiseria, i sabateria.




L' Exposició Universal de Chicago va tenir lloc als Estats Units , des de l' 1 de maig fins al 3 d'octubre de 1893 . L'exposició va tractar el tema del quart centenari del descobriment del nou món per Cristòfol Colom. La fira va tenir un fort impacte en l'arquitectura i l'art en la ciutat de Chicago. Hi van participar 19 països sobre una superfície de 290 hectàrees i 27,5 milions de visitants.


Sabem que la companyia Santonja i fills va assistir també a l'Exposició universal de Viena, a l'exposició Aragonesa de 1868, així com d'altres de menor entitat, de totes maneres el gruix de la informació és la que exposem en aquest article i que té com a finalitat recuperar una documentació gairebé perduda.

Autor Miquel Playà Ventura (mplaya2@gmail.com)