El gremi de paraires de Borredà

En Jaume va tenir sort i segur que també empenta, va viure una situació més favorable que la que van patir els seus pares, i d’una manera decidida serà el primer de la nissaga que fa una aposta clara per l’ofici de paraire ( en seria un especialista).

Dos molins que van pertànyer a la família Santonge durant els segles XVI fins al XVIII, primer van treballar amb el Tisoi (el de l'esquerra) i després amb el molí de Dalt (el de la dreta). Fotografies extretes del llibre "Borredà" de la Rosa Serra.

El dia 15 de juny de 1669, quan tenia 19 anys, fundà la confraria i gremi de paraires de Borredà junt amb Josep Gall, Pere Garrós i Pere Teresanyes, la concessió la va otorgar l’abat de Ripoll .

Els paraires en aquella època compraven la llana (els sona, aixo? en Pere Marmés, pelleter, ja feia una feina semblant), la netejaven, la desgreixaven (el molí els venia perfecte per fer aquesta tasca) i finalment la filaven. La bonança econòmica va durar tots els anys de la seva vida. Borredà creixia poc a poc i la gent hi vivia prou bé, però treballant força.

En Jaume va millorar la situació econòmica dels Santonge, es va casar amb la Maria Àngela Campelans i varen tindre cinc fills, el més gran del quals en Pere Santonge i el més petit en Gabriel Jaume Santonge Campalans (1684-1732).

Els fills d’en Jaume no van tenir tanta sort, els va agafar un altre conflicte d’abast europeu , que va repercutir definitivament en les seves vides, la guerra de successió (1702-1714). El fill gran, en Pere Santonge, com a hereu es va quedar a Borredà, però més tard va morir probablement a la guerra. Els altres germans van aguantar com van poder al poble i el més petit, Gabriel Jaume, després d’allistar-se va buscar el seu futur en un altre lloc lluny de Borredà , concretament a Oristà.

Autor Miquel Playà Ventura (mplaya2@gmail.com)